diumenge, 15 de desembre de 2013

BARCINO



Vull presentar-vos aquest nou projecte que he iniciat per aprofundir en el coneixement de la història i l'arqueologia de la Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

El bloc es diu BARCINO i el podeu veure punxant aquí.


diumenge, 17 de novembre de 2013

CONSPIRACIÓ A TÀRRACO - JORDI SOLÉ


Vaig conèixer al Jordi Solé, l’any 2010, quan va demanar a l’Associació Arraona Romana, la seva col·laboració per realitzar la presentació a Sabadell de la seva novel·la Hijo de Dioses. Amb aquest motiu vaig llegir el llibre i ja vaig poder comprovar que em trobava davant d’un magnífic i versàtil escriptor, amb una gran capacitat per explicar històries d’aventures, intenses i que t’atrapen des del primer moment. A més a més va escollir un personatge Cesarió, el malaurat fill de Juli Cèsar i la reina Cleòpatre d'Egipte, i que va desaparèixer molt aviat de la història real. Però Jordi Solé li va tornar a donar vida i amb ell de protagonista va iniciar una saga d’aventures, que va seguir amb La Isla de las Brumas, i que a continuat amb aquest tercer llibre Conspiració a Tàrraco, del qual a més vaig tenir l’oportunitat de poder llegir el manuscrit.

Considero, després haver llegit tota la seva obra, que Jordi Solé ha anat creixent com escriptor i això ho acredita el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2013 que li ha estat merescudament concedit per aquesta obra.

L’he tornat a llegir i la veritat ha estat que, tot i coneixent el seu contingut, la seva trama m’ha tornat a enganxar i no m’ha durat ni 24 hores, tal és el ritme que li imprimeix a l’historia i la constant i trepidant sèrie d’aventures per les que fa passar al nostre heroi, amb un desenllaç sorprenen i que demostra la qualitat narrativa de l’autor.

El llibre està molt ben documentat i et transporta, tal com ha de fer una bona novel·la històrica, als temps d’August –ara que celebrem els 2000 anys de la seva mort- i a la sempre estimada ciutat de Tàrraco, en el moment que va ser, pel període de dos anys (26 25 a.C) capital de l’Imperi més gran que ha existit i bressol de la nostra civilització. I ja només faltava que les aventures de Cesarió comencessin a la nostra ciutat, l’antiga Arragonem, i a la mansio que molts voldríem identificar amb la vil·la romana de la Salut.


La història és absolutament creïble gracies al magnífic i exhaustiu estudi, no solament dels gran esdeveniments de la història de Roma (efectivament August va estar a Tàrraco per acabar amb les guerres càntabres), sinó també pel tractament i retrat que fa de la vida quotidiana de les gents d’aquella època, en definitiva, dels nostres avantpassats.

Per tant ens trobem davant una novel·la molt ben escrita, d’aventures constants, de poder i venjances, amb gladiadors i uns quants morts com ja ens té acostumats l’autor; i una història d’amor tractada amb gran delicadesa, i com he dit un final que a ningú deixarà indiferent.

Què més podem demanar !!!

Francesc Sánchez.




diumenge, 18 d’agost de 2013

LA MUCHACHA DE CATULO - ISABEL BARCELÓ CHICO



La historia de la humanidad, y la de Roma en especial, ha sido una historia de hombres, desarrollada y contada por hombres, y donde la mujer ha tenido siempre un papel secundario, centrado normalmente en sus funciones de esposa y madre al cuidado del hogar, y en muy pocas ocasiones ha sido protagonista, y no siempre con los mejores papeles, y sólo faltó la llegada del cristianismo, que demonizó a la mujer, causante de todos los pecados de la “carne” –como si el hombre no participase- y por eso había que taparla, apartarla, y a ser posible esconderla. La lucha de la mujer por su emancipación está siendo larga y dura y hoy en día en muy pocas sociedades, occidentales normalmente, empiezan a tener el papel que se merecen, aunque en otras siguen estando al margen de la historia.

Cuando descubrí hace tiempo ya, el blog de Isabel Barceló, “mujeres de roma”, ya pude comprobar que, junto a su amor por Roma, también se dedicaba a reivindicar a la mujer, en mayúsculas.

Ahora nos regala una nueva novela, La muchacha de Catulo, que es una pequeña joya literaria, en la que nos explica dos historias paralelas, la de Clodia, una mujer que lucha por su propia dignidad, y la de un desamor, la del poeta Catulo, que en sus peores momentos no deja de actuar como hombre, en el sentido más negativo de la palabra.

La protagonista Clodia, hermana del político populista Publio Clodio Pulcher, que en otras novelas se la dibuja como una mujer perversa, Isabel  Barceló, la saca a la luz y le da su dimensión real: una mujer libre de espíritu y que no quiere verse sometida a las limitaciones que la sociedad de su época le imponían.

Clodia, hoy en día, al menos en nuestra sociedad occidental, seria una chica normal, con su libertad y  sus amores y fracasos y a quién poca gente criticaría por sus actos, pero nació en la época equivocada, donde la mujer debía ser sumisa o, lo máximo, imponer sus ideas desde su casa o su alcoba, pero sin ocupar nunca la primera fila, siempre destinada a los hombres.

El libro destila una sensibilidad que sólo su autora puede dar, es una historia que cuando la empiezas no la puedes dejar de leer, se lee de corrido, y ya aviso que quieras o no tomas partido enseguida por la “muchacha”.


La autora mezcla de una forma muy afortunada y consistente, hechos históricos y ficción, de tal forma que es capaz de introducirte en la piscología de los personajes, y consigue hacerte sufrir y llorar con ellos, porqué hasta el propio Catulo, no deja de ser hijo de su época.

Bueno, no soy crítico y tampoco creo en ellos, pero pienso que la literatura, como cualquier obra de arte, gusta o no, y La muchacha de Catulo me ha gustado y me lo he pasado bien.

Una novela, pues, absolutamente recomendable y que a buen seguro, a cualquier espíritu abierto le hará meditar sobre la situación de la mujer, antes y ahora.

Feliz lectura.

dissabte, 6 d’abril de 2013

POMPEYA - MARY BEARD

SINOPSIS

Mary Beard, autora de El triunfo romano y una de las mayores autoridades en el estudio de la antigua Roma, nos cuenta una nueva y distinta historia de Pompeya, la ciudad destruida en el año 79 de nuestra era por una erupción del Vesubio. Su libro tiene una doble finalidad. En primer lugar, la de reconstruir lo que fue la vida en Pompeya: los trabajos cotidianos de sus habitantes, el gobierno de la ciudad, los placeres del cuerpo (comida, vino, sexo y baños), las diversiones y los juegos, la religión...

Pero también, en segundo lugar, la de combatir los mitos que se han acumulado sobre su historia, comenzando por la dudosa higiene de los baños o el legendario número de burdeles y acabando por la realidad de la catástrofe, de la que nos ofrece una visión muy distinta a la de la leyenda.

Mary Beard consigue todo esto en un texto fascinante, que da vida a los más inesperados hallazgos y a lo poco que sabemos de sus habitantes: la sacerdotisa Eumachia; Publio Casca, uno de los asesinos de César; los gladiadores, ídolos de las jovencitas pompeyanas...

 Crítica del libro publicada en HISLIBRIS



dissabte, 9 de març de 2013

AUGUST - JOHN WILLIAMS


Si bé l'escriptor nord-americà John Williams va rebre el National Book Award l'any 1973 amb August la seva obra ha estat totalment oblidada fins a la recent publicació de Stoner.

En la tradició de Jo, Claudi, August ens ofereix el retrat fascinant d'un home que es va formar a ell mateix per poder formar el món, amb un un estil elegant, alhora sobri i brillant.


Any 44 aC, Juli Cèsar és assassinat. Quan en el testament adopta i nomena hereu universal el seu nebot Octavi, la vida d’aquest jove estudiant de divuit anys canvia per sempre. Envoltat d’homes que lluiten aferrissadament pel poder —Ciceró, Brut, Cassi, Marc Antoni—, el noi ha de modelar i enfortir el seu caràcter per imposar-se a totes les maquinacions. A poc a poc, gràcies a la sort i a la intel∙ligència, aconsegueix aplicar la llei i, superant els conflictes íntims, assumeix el càrrec de primer Emperador de Roma. 



Fruit de la ploma d’un autèntic narrador, August fa reviure un seguit de personatges històrics i, amb un esplèndid joc de llums i ombres entre l’àmbit públic i el privat, recrea el somni d’un home per alliberar la corrupta Roma de les urpes dels estafadors benestants que amenaçaven de destruir-la.

dissabte, 23 de febrer de 2013


Tothom té dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i dels tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, pugui haver-hi indefensió. (art. 24.1 CE).

dijous, 17 de gener de 2013

L’ADVOCACIA CATALANA CELEBRA LA SUSPENSIÓ DE LA TAXA JUDICIAL CATALANA

Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya
Barcelona.

El CICAC celebra la suspensió cautelar de la taxa judicial catalana que ahir va acordar el TC en establir la suspensió de l’aplicació d’algunes disposicions de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics.

L’advocacia catalana continua rebutjant la taxa judicial estatal i espera la seva supressió, tal com ha manifestat en reiterades ocasions per l’obstacle a la justícia que això suposa. Entre d’altres mesures, el CICAC s’ha concentrat com a mesura de protesta i ha recollit signatures contra aquesta Llei perquè la considera abusiva.

Entre les disposicions suspeses pel TC es troba l’article 16 de la Llei, que va establir la taxa per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de Justícia de competència de la Generalitat, és a dir, la taxa judicial que el Govern de la Generalitat va establir en els ordres jurisdiccionals civil i contenciós administratiu i que es va començar a aplicar a partir de l’1 de maig de 2012. No afecta, perquè no han estat objecte d’impugnació, la taxa quin fet imposable consisteix en l’emissió de segona certificació i testimoniatge de sentències i altres documents que consten en els expedients judicials, ni  la taxa per la utilització o l’aprofitament dels béns i drets afectes al servei de l’Administració de justícia.

El TC, que va acordar aquesta mesura com a conseqüència del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern de l’Estat contra la Llei 5/2012, té un termini màxim de 5 mesos per ratificar-la o aixecar-la.  Per aquest motiu, el president de l’Advocacia catalana, Pedro L. Yúfera, demana la suspensió definitiva de la taxa judicial catalana perquè suposa un obstacle per l’accés a la justícia.

Yúfera recorda que “el CICAC s’ha mostrat sempre en contra de les taxes judicials, siguin catalanes o  estatals, perquè suposen una doble imposició  i generen  una justícia de  rics i de  pobres. Entretant, una majoria de ciutadans de classe mitjana no tindrà recursos suficients per pagar aquestes taxes però tampoc podrà beneficar-se de la justícia gratuïta”.

Entrada en vigor de la suspensió de la taxa judicial a Catalunya
El TC ha confirmat que la Generalitat de Catalunya ha estat notificada avui dia 17 de gener al migdia de l’acord de suspensió, motiu pel qual a partir d’aquest moment resta suspesa la potestat tributària del Govern sobre l’esmentada taxa i no podrà reclamar-ne el pagament.

Els 14 col·legis d’Advocats que composen el Consell de l’Advocacia catalana continuaran treballant per aconseguir la supressió de la llei de taxes estatal i no descarta realitzar més accions i mobilitzacions per aconseguir-ho.