Les colònies eren assentaments
de nova creació, resultat d’un acte fundacional realitzat per Roma sobre un
determinat territori conquerit, essent la seva finalitat fonamental destinar-lo
a ser conreats. Normalment eren el destí últim dels legionaris en acabar el seu
període militar, i al mateix temps una de les formes més importants de
romanització.
En principi els nous habitants
d’una colònia tenien la ciutadania romana i gaudien dels mateixos drets que
qualsevol ciutadà romà. En definitiva les colònies estaven configurades com una
extensió de la mateixa Roma. Aquest era un dels trets diferencials dels
municipis, que eren poblats preexistents, conquerits o assimilats per Roma i
que d’inici no disposaven dels mateixos drets que les colònies.
Podem distingir tes tipus de
colònies:
- Coloniae
civium romanorum,
que es van crear per assegurar la dominació romana en punts estratègics.
- Coloniae
latinae,
formada per habitants llatins.
- Coloniae veteranorum, les habitades per
soldats, a qui se’ls concedia terres com a recompensa.
La fundació d’una nova colònia
seguia un procediment prèviament establer, i que conservava les antigues
tradicions religioses.
La cerimònia s’iniciava amb la inauguratio,
funció que realitzava l’àugur que consultava el presagi i establia el lloc,
perquè a continuació els gromatici (agrimensors)
fixessin l’orientació de la futura ciutat (orientatio), i s’iniciaven les
tasques de delimitació, la limitatio, operació que tenia una
doble finalitat, fixar els límits exteriors i realitzar les divisions
interiors.
Amb la delimitació externa es
fixava la frontera religiosa del territori urbà, i al seu interior no es podia
enterrar els morts, ni podien penetrar els déus estrangers. La línia divisòria
era el pomerium: un magistrat assenyalava el perímetre de la nova
colònia que es feia traçant un solc amb una arada tirada per un toro i una
vaca, i s’havia de fer en direcció esquerra a dreta (dextratio),
aixecant-se l’arada per marcar les portes.
Feta aquesta primera feina, els
gromatici mesuraven el sòl i el dividien en línies paral·leles que es
creuaven en angles rectes, formant els carrers i les illes, delimitan en primer
lloc els dos grans eixos que defineixen totes les ciutats romanes, el decumanus
maximus (est-oest) i el cardo maximus (nord-sud). En
l’encreuament d’aquests dos carrers es construïa el fòrum de la
colònia, i al seu final s’obrien les portes de la ciutat. Finalment els camps
eren dividits en quadrats (centuriae) i assignats als colonitzadors,
reservant-se una part per la comunitat.
La darrera de les cerimònies
que es realitzaven en la fundació d’una colònia era la consacratio, realitzada
pel pontífex (sacerdot romà), que
feia les ofrenes als déus i les pregaries i sacrificis habituals en tot el
procés religiós romà.
