diumenge, 16 d’abril de 2017

LA CIUTAT ROMANA: LA CONSERVACIÓ I REPARACIÓ DELS EDIFICIS




La conservació i reparació dels edificis


- Normes per evitar la destrucció dels edificis totalment o parcialment amb independència de la fi perseguida amb la destrucció, i obligant als seus propietaris a reconstruir-los.

a.  Lex municipii Tarentini (entre anys 82 i 62 aC.).
b.  Lex coloniae Genetivae Iuliae (lex Ursonensis) (any 44 aC.).
c.  Lex flàvia Malacitana (entre anys 81 i 94 dC.).
d.  Lex Irnitana (any 91 dC.)
e.  Lex Flavia municipales (any 90 dC.).

-   Normes sobre la conservació dels edificis amb vista a protegir l’estètica i l’aspecte ornamental de la ciutat en el seu conjunt, prohibint l’enderrocament dels edificis per poder especular amb els materials; també es prohibeix la venda dels edificis si la seva finalitat és la mateixa.

a.  Senatus consulta Hosidià, sota Claudi (entre anys 44 i 46 dC).
b.  Senatus consulta Volusià, sota Neró (any 54 dC.).
c.  Senatus consulta Acilià, sota Afrià (any 122 dC.).
d.  Disposició emperador Zenó ((anys 425 a 491).




Per saber més sobre la Ciutat Romana



  


dissabte, 7 de gener de 2017

LA CIUTAT ROMANA: L'ALÇÀRIA DELS EDIFICIS




          Normes sobre l’alçària màxima permesa



1)    August, amb la Lex Iulia de modo aedificorum urbis (any 6 dC.), estableix l’alçada màxima dels edificis en 70 peus (20,72 m.).

2)    Neró, l’any 64 dC ordena rebaixar les alçades, sense que consti fins a quina mesura.

3)    Trajà va establir una alçada de 60 peus (17,76 m.)

4)    Zenó (anys 425 a 491) va determinar que els edificis no tenien límit d’alçada, sempre que es respectessin el 12 peus intermedis (3,55 m.) i no s’obstaculitzés la visió del mar (sempre es va legislar pensant en Constantinoble).

5)    Zenó estableix una excepció a l’anterior norma, permeten edificar fins a 100 peus d’alçada (29,60 m.) sempre que es respectes una distància entre edificis d’altres 100 peus (29,60 m.).

6)    El Codi de Justinià recull l’anterior disposició de Zenó.




Per saber més sobre la Ciutat Romana